Origine et histoire de « Panche » Wikamote picard (Ch'lifamote)


panche - s. f.
  • vaut miu avoér belle panche éq belle manche.
  • il o pu grands zius qu'grande panche.
  • un boin verre éd vin din ène vièle panche, ch'est t'un potieu din ène vièle granje.
  • s'panche ale n'in veut pu, mais s'bouke ale n'in veut coère.
  • i marche panche in avant, o diroait un canèrd éd Barbarie. (Jean-Pierre CALAIS)

variantes éditer

  • tchère ale panchète (fr: tomber à plat ventre)
  • chés gins qu'i sont étalès in route à bisir i sont tojours à panchette édsu leu sérviette éd bain. (Jean-Luc VIGNEUX)
  • un gros panchu (fr: un homme gros)
  • Allez réveille-té, ti, gros panchu , pi saque-té d'lo gros sac à seucisses edvant d'prinde min pied dins l'tchul. (Jacques VARLET)
  • n'in prin.ne ène panchi (fr: manger beaucoup)
  • ène avoér ène panchi à n'in rester su l'carrieu.

Értérdukcions éditer

  • Franchoé : « ventre »

Référinches Référinches éditer